Els titulars d´Esther Vivas: Sobirania alimentària

Puedes leer el artículo en castellano

Fa un temps que llegeixo desde la meva finestra virtual articles d´una tal Esther Vivas que parla de sobirania alimentària, agroecologia, comerç just, consum crític, consum responsable… Quan me n´adono de la importància no del que explica sino del que entenc amb el que explica la curiositat hem pregunta qui és i és llavors quan hem trobo amb una biografia plena de valors i d´activisme.

Esther Vivas

És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) a la Universitat Pompeu Fabra i col.laboradora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en moviments antiglobalització, antiguerra, contra el deute extern i a diversos Fòrums Socials Eurpoeus i Mundials, així com al Forum Social Català. Activista per un consum responsable, a favor de la sobirania alimentària i contra el canvi climàtic és autora de llibres com Del campo al plato (2009), Supermercados, no gracias (2007) i altres sobre moviments socials. Participa en diversos mitjans de comunicació i encara té temps per la política.

Entendre per què hi ha fam al món quan som 7.000 milions d´habitants i es produeixen aliments per a 12.000 milions no és possible si no es té una visió de la política, del mercat, del sistema, del model de consum,… i els seus efectes no se saben ni s´entenen mirant els informatius. Sembla lògic pensar que hem de cuidar la Terra, el lloc on vivim, però per ignorancia, per inconsciència o per irresponsabilitat, no és precisament aquesta lògica la que impera actualment i desde ja fa dècades.

Sovint se´ns escapa valorar i entendre l´impacte de les decisions que prenem a la nostra vida quotidiana o creiem alló de que la culpa es del sistema i vivim convençuts que no tenim recursos o, si els tenim, no són suficients.

Esther Vivas no dóna per sentades les coses i les explica, l´experiència i la investigació l´avalen. Explica els què i els perquè, els qui, els com, els quan i hi afegeix les alternatives, així que després de llegir els seus articles i intercambiar algún comentari desde la finestra virtual on hem estat parlant de fer una petita entrevista telefònica doncs el temps no li arriba per més, decideixo agafar el tren i la bateria de preguntes que sempre faig i encara ningú m´ha sabut o volgut respondre, per anar a una de les seves conferències i conèixer-la personalment.

Els titulars d´Esther Vivas

Si els informatius ens parlen de la greu crisi alimentària que pateix Somàlia a casua de la sequera, l ´Esther Vivas ens dóna altres titulars.

La fam a Àfrica no és conseqüència d´una fatalitat sinó que hi ha causes polítiques que tenen a veure amb l´expoli i una nova pirateria del s.XXI.

Les causes polítiquees que generen el problema de la fam,  tenen a veure amb qui controla els recursos naturals i qui surt guanyant amb les actuals polítiques agrícoles i alimentàries.

La cadena agrícola i alimentària està controlada per una sèrie de multinacionals que avantposen els seus interesos privats a les necessitats col.lectives i les de l´ecosistema.

Un país que als anys 70 produïa el suficient per alimentar a la seva població, fruit de les politiquees de liberalització comercial i l´expoli dels recursos, avui depèn de la importació d´aliments.

 La piratería del s.XXI: L´expoli i l´especulació alimentaria

El que Esther Vivas en diu pirateria del s.XXI és la creixent privatització de terres, només a l´Àfrica hi ha una extensió igual que tot l´estat francès, que multinacionals estrangeres exploten per a produir aliments destinats a l´exportació, les polítiques de liberalització comercial aplicades desde els anys 70 i els plans de rescat aplicats per l´FMI i el Banc Mundial als anys 80 als països del sud que permeten que multinacionals estrangeres comercialitzin els seus productes a preus amb els que no es pot competir i s´apropiïn de terres que destinen a la producció de monocultius per a l´exportació i no pas per a alimentar la població, fent que el menjar extern sigui més barat que l´autòcton i generant un abandó de la producció agrícola pròpia al no poder competir amb el mercat estranger, l´aprofitament de la crisi política i la falta de legislació medioambiental per a dur a terme una pesca massiva i il.legal a la zona de la Banya d´Àfrica que suposa una pèrdua de recursos fonamentals per a l´alimentació i l´economia somalí com la pesca de tonyina (un 40% de la tonyina que consumim a Espanya prové d´aquests recursos que están sent robats) i una pèrdua d´uns 300 milions de dolars l´any que cap de les multinacionals paga.

I passa a parlar directament d´especulació quan es tracta del preu dels aliments:

Els mercats, dels que sentim parlar en abstracte, són persones amb noms i cognoms. Són els presidents de les principals empreses i multinacionals. Els preus s´estableixen als mercats de futurs (creats al sXIX per garantir a futur un preu al productor ) i a les borses internacionals de comerç, actualment amb l´objectiu de fer negoci, i no en funció de la oferta i la demanda. El preu augmenta perquè s´especula amb els aliments.

piratas

Prendre conciencia del que no sabem

L´any 2010 es van destinar 1800 soldats a la Banya d´Àfrica. Aquests soldats estan finançats per la població, nosaltres. Aquests soldats protegeixen els interessos econòmics de multinacionals i grans empresaris de la pesca. Aquestes multinacionals i grans empresaris de la pesca que estàn sent protegits amb soldats finançats per la població, estàn vulnerant els drets dels pobles del sud.

Pot semblar que tinguem poc o res a fer front les decisions i polítiques d´empreses i governs, però precisament una de les altrenatives que apunta Esther Vivas és prendre consciència de les causes estructurals de la fam i no quedar-nos amb la imatge superficial que donen els mitjans de comunicació, fent veure que és un problema producte d´una fatalitat. Això possibilita que prenem accions d´informació i denúncia que posin en evidència l´actuació d´aquestes multinacionals.

Sobirania alimentària

La fam a l´Àfrica es pot acabar apostant per la sobirania alimentària des d´una perspectiva internacionalista i solidària. Recuperant tant als països del sud com als del nord, la capacitat de deicidir en quines mans están l´agricultura i l´alimentació i procurant que estiguin en mans d´aquells que cuiden la terra i no dels que l´exploten.

La sobirania alimentaria podria ser la resposta a una de les preguntes que hem faig desde ben petita: pot acabar-se la fam al món? La següent, és fácil d´intuir: què puc fer?

Recuperar la capacitat de decidir sobre alló que mengem, tornant la terra a qui vol treballarla i no a qui vol especular amb ella, donant suport a l´agricultura local, prescindint de les multinacionals i plantejar alternatives en el nostre consum apostant per un model de consum que tingui en compte l´agricultura local.

Aquest món es possible?

Els governs i institucions  coneixen aquestes practiques i les permeten? És una pregunta més aviat retòrica, fa temps que jo i la meva estupor sabem la resposta, però segueix brotant a la bateria de preguntes quan el que falta és la capacitat per concebre quin és el problema d´aquestes persones que permeten especular amb el menjar d´altres i explotar la terra d´aquesta manera sabent l´impacte que això comporta.

El problema es que vivim en un sistema capitalista en el qual una elit política i econòmica cerca el màxim benefici a costa de les necessitas i de l´ ecosistema. Els mou el lucre i el benefici econòmic independentment dels costos socials i medioambientals que generin. Es una qüestió d´ usura, d´acumulació, d´egosime. Són els valors del model actual i son els que s´inculquen a la nostra societat perquè la roda segueixi funcionant: la competència, la busca de benefici a curt termini, el consumisme, la injustícia…

Per a nosaltres no és fácil estar al tanto del que fan aquestes empreses, inclús sabent-ho, si qui té poder és qui permet que això passi no tenim poc a fer?

La ciutadania no està informada d´això, és cert, amb la crisi passa igual, s´amaga molta informació que cada cop més surt a la llum per part d´investigacions d´associacions i grups. Hi ha molta gent que treballa i divulga aquestes informacions. A més de la denúncia i la crítica es tracta de construir alternatives a alló que ens fan creure com una única opció: diuen que hi ha un únic model d´agriculrura industrial transgènica que és l´ única que pot alimentar al món, però hi ha gent que diu que la pràctica agroecològica a petita escala també podria alimentar el món i  crean una cooperativa de consum en el seu barri. Només hi ha un model de banca privada, no, cada cop més hi ha iniciatives de bancaética.

Cal movilitzar-nos i sortir al carrer perquè es produeixin canvis estructurals més enllà del màrqueting polític destinats a una justicia en les politiques económiques, bancaries, agricoles i alimentàries.

Entrevista a Esther Vivas : Mengem el que necessitem o el que volen que mengem?

Tot i que l´activisme, les xerrades, la política la tenen força ocupada, aquest matí l´he vist als matins de TV3 parlant del moviment dels indignats i ja té l´agenda d´octubre plena, accedeix a que li fagi unes preguntes. Accedir potser queda massa correcte i llunyà, seiem a una taula del Euskal Etxea, centre cultural situat al Born de Barcelona on ha tingut lloc la conferència, i les preguntes i respostes es succeeixen en un diàleg amè i animat.

Molta gent opta per un consum ecològic però es troba amb el handicap del preu. Per què les verdures al pagès són més cares si no hi ha intermediaris?

Hi ha varis elements a tenir en compte, les coses son  barates perquè hi ha impactes que no es paguen, els costos ocults. La producció a petita escala és més cara. També parlem de  productes de major qualitat, no som conscients que som el que mengem perquè no se´ns educa per valoritzar l´agricultura i l´alimentació, però en canvi no dubtem en comprar roba o la última Blackberry…

El preu del producte ecològic és massa car o el del supermercat és massa barat?

Es diu que és més barat comprar al super però no estem pagant el cost per emissió de gassos d´efecte hivernacle que genera el transport dels productes o per l´explotació de mà d´obra o per la utilització de pesticides que generen enfermetats. Això té un costos ocults que ningú paga o en tot cas ho acaba pagant l´ecosistema, la comunitat on es produeix l´impacte ambiental o la seguretat social quan la persona enmalalteix.   

La nova piràmide de l´alimentació mediterrànea recomana el consum de productes tradicionals, locals i respectuosos amb el medi ambient. És possible amb les polítiques agràries i el model de mercat actual?

Es fomenta l´agricultura industrial intensiva transgènica, l´ecològica té moltes trabes. Però hi ha opcions com els grups de consum que compren directament al pagès, per una banda s´estableix una relació directa sabent qui i com es produeix el que mengem i al mateix temps es recolza al petit agricultor i la producció ecològica.

 S´insisteix molt en el consum de làctics com a font de calci, però som un dels països on hi ha major incidència d´osteoporosi. Creus que algunes de les recomanacions alimentàries que fan organismes i institucions estàn influenciades per la indústria?

Home, tots aquests productes recomanats tipus bio enriquits o “actimels”, els anomenats aliments funcionals, que la indústria promou son manipulats per donar-los un valor afegit. En realitat és millor el producte ecològic.

Mengem el que necessitem o el que volen que mengem?

El que volen. El model agrícola i alimentari es sustenta en mites, com per expemple, que anar al super és més cómode o més barat. Acabes menjant l´aliment que proposa el sistema.

Les preguntes fa estona que s´han acabat, tot i que ella allarga el seu temps generosament arriba l´hora de que doni per finalitzat el dia i jo hauria d´arribar a temps d´agafar l´últim tren, així que decidim plegar. Però els nostres camins encara no se separen, la conversa segueix pels carrers del Born camí a plaça Catalunya. Caminar amb l´Esther Vivas parlant de les virtuds i inconvenients de viure a ciutat, de la feina, del camp és l´afegit que hem diu que sí ha valgut la pena baixar a Barcelona només per a conèixer-la perquè sempre és d´agraïr trobar persones amb valors, no els valors dels que parla sinò els que desprén, generositat, col.laboració, comunicació, coherència i una humiltat que somrient diu “…si poden servir aquestes xerrades…”.

Poden servir i serveixen perquè mentre el món aprén a llegir, a decidir, a reflexionar i discernir, a adonar-se´n, mentre aquest món aprén a desaprendre, necessita que se li expliquin les coses.

 

Anuncios

2 comentarios en “Els titulars d´Esther Vivas: Sobirania alimentària

  1. Pingback: Los titulares de Esther Vivas: Soberanía alimentaria « Elhuertogeneroso

  2. Pingback: A Barcelona, parlant de ‘qui són els autèntics pirates’ « esther vivas

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s